Solid Waves by Trinidad Contreras at Hannah Gallery

Hannah Gallery presenta Solid Waves, la primera exposició de Trinidad Contreras com a part del roster d’artistes de la galeria. Amb aquesta incorporació, la galeria integra una pràctica que es mou entre la joieria, l’objecte i l’escultura, on la ceràmica esdevé un espai d’investigació sobre la matèria, el temps i la memòria. L’exposició tindrà lloc del 20 de maig al 19 de juny de 2026, amb inauguració el mateix 20 de maig a les 19h. Solid Waves reuneix un conjunt de quinze peces: cinc objectes, cinc fermalls i cinc anells. Realitzades principalment en pocellana i gres, les obres incorporen esmalts, or i lustres.

Solid Waves proposa una paradoxa aparent: la forma sòlida com a registre del moviment. En el treball de Trinidad Contreras, la matèria no es presenta com a estabilitat, sinó com a procés. Les seves peces semblen congelar un instant de transformació, com si la superfície hagués estat modelada per una força contínua, lenta, gairebé geològica. Allò que veiem no és un volum fix, sinó el rastre d’una acció, d’una pressió, d’un temps que s’ha sedimentat. Com apunta la pròpia artista, “l’interès no recau en l’objecte representat, sinó en la seva empremta”, en la manera com “allò que ja no hi és pot adquirir una presència física i tangible”.

Com en els relleus erosionats o en les estructures minerals, les formes emergeixen des de dins. No es construeixen, sinó que apareixen. En aquest sentit, el seu treball dialoga amb una tradició on la matèria esdevé registre i superfície de memòria: des de les formes orgàniques de Jean Arp fins a les superfícies carregades de temps de Antoni Tàpies, o la concepció del buit com a espai actiu en Lucio Fontana.

La ceràmica funciona aquí com “un sismògraf de l’efímer”, capaç de captar l’energia d’un moviment i fixar-la en la matèria. Les superfícies evoquen ones, erosions o pressions internes, però no les representen literalment, sinó que en retenen la intensitat. En aquest procés, allò transitori es transforma en permanència, com si les peces esdevinguessin “fòssils d’una civilització imaginària”.

Les seves peces operen en diferents escales, però mantenen una mateixa lògica: són fragments d’un sistema més gran, com si cada objecte fos una porció d’un paisatge en expansió. Les obertures, els buits i les tensions internes introdueixen una dimensió relacional, on el cos no només porta l’objecte, sinó que hi entra en diàleg. En alguns casos, les formes semblen haver estat habitades, revelant espais interiors que no contenen, sinó que recorden, convertint el buit en un lloc actiu, carregat de memòria.

Sobre aquest “caos orgànic”, apareixen intervencions subtils, punts d’or que funcionen com “cartografies d’un ordre humà”. Senyals d’una voluntat humana que intenta mesurar, traçar, comprendre, generant una tensió constant entre allò salvatge i allò estructurat.
Com apunta la pròpia artista, el seu treball s’articula al voltant de processos de transformació i de la manera com la matèria pot retenir memòria. En aquest sentit, cada peça és alhora estructura i esdeveniment: una forma que conté el moviment que l’ha generat.

Solid Waves és així una exploració sobre els límits entre estabilitat i canvi, entre superfície i profunditat. Un territori on allò sòlid no és mai definitiu, sinó una pausa en el flux, un lloc on el buit esdevé presència i on el temps, finalment, es queda a viure dins la matèria.


Les citacions d’aquest text provenen de l’statement de Trinidad Contreras per a Solid Waves.